VOCABULARI BÀSIC

Genètica. És la part de la biologia que estudia la transmissió de les característiques d’un individu als seus descendents.

Caràcter o factor hereditari. És cadascuna de les característiques que s’hereten de pares a fills ( el color dels ulls, el nombre de dits, etc.).

Gen. És cada porció d’ADN del nucli de la cèl• lula on hi ha localitzada la informació d’un caràcter; sempre hi ha un parell de gens per a cada caràcter( que se simbolitzen amb les lletres A, a, B, b, C, c, etc.).

Al•lel. És cadascun dels gens del parell que donen informació sobre un caràcter a lacèl• lula.

Al•lel dominant. És el gen que impedeix l’expressió del seu company( se simbolitza amb lletres majúscules: A, B, C, etc.).

Al•lel recessiu. És el gen que deixa d’expressarse si el seu company és dominant( se simbolitza amb lletres minúscules: a, b, c, etc.).

Homozigòtic o pur. És l’individu que té els dosal• lels iguals per a un mateix caràcter( se simbolitza amb parells de lletres que són iguals: AA, aa, BB, bb, etc.).

Heterozigòtic o híbrid. És l’individu que té els dosal• lels diferents per a un caràcter determinat( se simbolitza amb parells de lletres en què una de les lletres és majúscula i l’altra minúscula: Aa, Bb, Cc, etc.).

Gàmeta. És cadascuna de lescèl• lules sexuals que s’uniran amb les de l’altre sexe en la fecundació per donar lloc a un nou individu. Els gàmetes femenins són els òvuls, i els masculins, els espermatozoides. Cada gàmeta conté la meitat de la informació d’unacèl• lula tipus. Conté un solal• lel per a cada caràcter.

Zigot. És la primeracèl• lula del nou individu, el resultat de la unió dels dos gàmetes. Torna a contenir un parell d’al lels per a cada caràcter.

Genotip. És el conjunt de gens que té un ésser viu a cada cèl•lula.

Fenotip. És el conjunt de característiques que s’expressen o que es manifesten en un ésser viu.

ESQUEMES de GENÈTICA

L’encreuament.Simbolitza la unió sexual d’una parella i la seva descendència probable. Primer escol•loquen els pares i se n’indiquen els fenotips i els genotips, separats per una creu (X). Després s’indiquen els gàmetes que produeix cadascun, amb els genotips i els percentatges corresponents. A continuació es combinen, per mitjà de fletxes, cada gàmeta del pare amb cada gàmeta de la mare, i viceversa, perobtenir- ne les combinacions possibles. Finalment, se n’indiquen els fills resultants, amb els genotips, els fenotips i els percentatges corresponents de l’un i de l’altra.

El quadre de Punnet. A vegades, obtenir els genotips dels fills no resulta gens fàcil perquè tenen molts més gàmetes; en aquest cas cal elaborar una taula de doble entrada. A la primera columna de la taula s’hi col• loquen els gàmetes del pare, a la primera fila els de la mare, i a les caselles els genotips dels fills obtinguts. Els fenotips i els percentatges es poden fer a part.

Els arbres genealògics. Són esquemes en què es representen les persones de diverses generacions que estan emparentades entre si. S’hi fan servir símbols senzills per distingir els diversos components de la família, i també s’hi indiquen les relacions que els uneixen. Les generacions estudiades es representen amb nombres romans( I, II, III, IV, etc.) i els individus, dins d’una mateixa generació, amb nombres aràbics( 1, 2, 3, etc.). Els arbres genealògics han de ser clars i, perquè siguin útils, han de contenir un gran nombre d’individus, com més millor. S’utilitzen per estudiar les malalties hereditàries, el seu comportament i la probabilitat que apareguin en futurs individus.