Nuclèol

El nuclèol és un petit corpuscle més o menys esfèric que pot trobar-se a l'interior del nucli.
Pot haver-n'hi un o més d'un i normalment es presenta a tot tipus de cèl·lules. 
Són uns corpuscles bastant densos i estan formats per proteïnes, àcid desoxiribonucleic (ADN) i àcid ribonucleic (ARN). La funció del nuclèol és sintetitzar el material que més endavant formarà part dels ribosomes.

El nucli

El nucli està separat del citoplasma per l'embolcall nuclear, una doble membrana coberta de gran quantitat de porus que permeten el pas de moltes substàncies en ambdues direccions.
Hi té unit el reticle endoplasmàtic i, de fet, la membrana nuclear no és més que un prolongació de la membrana d'aquest orgànul.
Dins hi trobem el nucleoplasma o plasma nuclear que, és un líquid viscós  i incolor format per aigua i nombroses biomolècules dissoltes (proteïnes, glúcids, ADN i ARN...). 
En el nucleoplasma podem trobar la cromatina (massa granulosa formada principalment per proteïnes i ADN, que es troba dispersa pel nucli durant el temps que la cèl·lula no es troba en fase de reproducció), els cromosomes en el moment de la reproducció i el nuclèol.

Ribosomes

Els ribosomes són uns orgànuls cel·lulars amb forma de petits granets que podem trobar lliures pel citoplasma o bé enganxats en el reticle endoplasmàtic rugós (només a les cèl·lules eucariotes).
Són molt importants degut a la seva intervenció en la síntesi de proteïnes de la cèl·lula.
Estan constituïts per dues subunitats corpusculars unides fortament, una d'elles formada per àcid ribonucleic (ARN) i l'altra per un compost proteic. El seu nom prové, justament, de l'ARN del qual és fomat.
Se'ls troba ben abundosament en totes les cèl·lules vives, per exemple al voltant d'uns 10.000 en un bacteri simple com és l'Escherichia coli.

Vesícules

Les víscules són petits compartiments tancats per una bicapa lipídica dins el citoplasma.
Enmagatzemen i, transporten productes i residus cel·lulars. Intervenen activament en el metabolisme cel·lular participant en la digestió o excreció dels residus de la cèl·lula.

Reticle endoplasmàtic rugòs

El reticle endoplasmàtic és un conjunt de cavitats aplanades, conductes i làmines limitats per una membrana, que omplen una gran part del citoplasma de les cèl·lules eucariotes. Aquesta membrana s'allarga i envolta completament el nucleoplasma, tot convertint-se en la membrana nuclear.
A la mateixa cèl·lula aquest orgànul pot presentar dos aspectes: llis i rugós. El reticle endoplasmàtic rugós s'anomena així perquè la seva superfície és coberta de multitud de ribosomes. En canvi el reticle endoplasmàtic llis és lliure de ribosomes.
El reticle endoplasmàtic intervé en la síntesi de proteïnes i lípids, i també fa la funció d'emmagatzemar i transportar certes substàncies tant endògenes com exògenes d'un punt a un altre de la cèl·lula.

Aparell de Golgi

L'aparell de Golgi és un conjunt d'orgànuls situats prop del nucli en les les cèl·lules animals i en algunes de vegetals. Té aquest nom pel seu descobridor, Camil Golgi, un neuròleg italià, el 1898.
Està format per unes estructures en forma de bosses o sacs aplanats anomenats dictiosomes. L'aparell de Golgi desprèn unes petites bossetes  plenes de substàncies que poden ser de dos tipus: lisosomes (si porten substàncies digestives) o vesícules de secreció (en aquest cas es dirigeixen cap a la membrana i aboquen el seu contingut a l'exterior, tot soldant-s'hi i fent-la créixer o regenerar-se).
La funció d'aquest orgànul és exercir el paper d'organització de la circulació mol·lecular de la cèl·lula: fa el transport, maduració, acumulació i secreció de proteïnes procedents del reticle endoplasmàtic. També sintetitza i uneix substàncies que més tard formaran part de la membrana plasmàtica i realitza la síntesis de glúcids que formaran la paret cel·lular en el cas de les cèl·lules vegetals.

Citoesquelet

Els citoesquelet és una complexa xarxa tridimensional que dòna suport intern i estructura a les cèl·lules eucariotes. Està format per microtúbuls, microfilaments i filaments intermitjos.
És dinàmic i suporta els orgànuls ajudant-los en el moviment dins la cèl·lula. També intervé en el moviment cel·lular.

Reticle endoplasmàtic llis

El reticle endoplasmàtic és un conjunt de cavitats aplanades, conductes i làmines limitats per una membrana, que omplen una gran part del citoplasma de les cèl·lules eucariotes. Aquesta membrana s'allarga i envolta completament el nucleoplasma, tot convertint-se en la membrana nuclear.
A la mateixa cèl·lula aquest orgànul pot presentar dos aspectes: llis i rugós. El reticle endoplasmàtic rugós s'anomena així perquè la seva superfície és coberta de multitud de ribosomes. En canvi el reticle endoplasmàtic llis és lliure de ribosomes.
El reticle endoplasmàtic intervé en la síntesi de proteïnes i lípids, i també fa la funció d'emmagatzemar i transportar certes substàncies tant endògenes com exògenes d'un punt a un altre de la cèl·lula.

Mitocondris

Els mitocondris són orgànuls cel·lulars que tenen forma allargada, com un bastonet. Es troben repartits per tot el citoplasma. El seu nombre és alt en general, tot i que varia d'unes cèl·lules a d'altres.
Tenen una estructura complexa. Són envoltats per dues membranes, l'exterior és llisa i la interior té nombrosos plecs anomenats crestes. L'espai interior, anomenat matriu, és ple d'un líquid amb nombroses substàncies dissoltes. Cal remarcar especialment que dues d'aquestes substàncies són Àcid desoxiribonucleic (ADN) i Àcid ribonucleic (ARN) diferents dels que hi ha al nucli.
Els mitocondris tenen una importantíssima funció. Realitzen un conjunt de processos químics anomenats respiració cel·lular, amb la qual es proporciona a la cèl·lula l'energia necessària per a realitzar totes le seves activitats.

Vacúols

Els vacúols són unes cavitats més o menys esfèriques envoltades per una delicada membrana. 
Els vacúols són plens d'algun fluid més o menys espès. La seva funció és emmagatzemar substàncies ja siguin de reserva o bé perquè són tòxiques per a la cèl·lula.
Els podem trobar tant a les cèl·lules animals com a les vegetals. A les animals els vacúols són petits i poc nombrosos, i no sofreixen cap canvi característic. Podem remarcar els vacúols digestius, que apareixen en alguns microorganismes després de la ingestió d'aliment, o els vacúols contràctils relacionats amb la expulsió a l'exterior de productes d'eliminació.

Citoplasma

El citoplasma és el medi cel·lular comprès entre la membrana plasmàtica i el nucli. S'hi poden observar dues parts:

• Hialoplasma: és un líquid viscós format per aigua en un 70-85 % i la resta són proteïnes, lípids, glúcids, àcids nucleics i sals minerals. En ell s'hi realitzen nombroses reaccions químiques en llocs concrets, per la qual cosa la seva composició no és homogènia.
• Orgànuls cel·lulars: són petites òrgans d'estructura i tamany divers que realitzen funcions ben especialitzades, sobretot en la cèl·lula eucariota. En general totes les cèl·lules contenen totes les classes d'orgànuls cel·lulars, si bé podem trobar petites diferències entre les cèl·lules animals i cèl·lules vegetals.

Lisosomes

Els lisosomes són uns petits orgànuls cel·lulars que es troben en les cèl·lules animals i en algunes de vegetals.
Són petites bossetes o vesícules que contenen substàncies que intervenen en la digestió dels compostos que entren a la cèl·lula, i també intervenen en la destrucció dels orgànuls cel·lulars que van envellint. Una altra funció seria la destrucció dels bacteris que fagociten els glòbuls blancs.
Es formen a partir de plecs més o menys esfèrics que es desprenen de l'aparell de Golgi.

Centríols

Els centríols són orgànuls tubulars present únicament en les cèl·lules heteròtrofes. Per aquest motiu no són present a la cèl·lula vegetal.
La majoría de cèl·lules heteròtrofes en tenen dos.
Entre les seves funcions, hi ha la d'entrar a formar part de cils i flagels. Ajuden a repartir el material genètic durant la mitosi on intervenen en la formació del fus acromàtic.

Cèl·lula eucariota animal

La gran majoria de cèl·lules estan estructurades en tres parts: membrana, citoplasma i nucli.

S'anomena membrana cel·lular o plasmàtica a l'estructura externa que envolta la cèl·lula. 
Forma un conjunt indivisible amb algunes parts internes de la cèl·lula, el que vol dir que no podem arrencar-la com si fos una làmina d'una ceba, posem per cas, ja que continua per l'interior formant nombrosos plecs.
Les seves funcions són dues:
1. Limitar i donar forma a la cèl·lula, tot mantenint el medi intern.
2. Seleccionar i transportar aquelles substàncies que entren o surten de la cèl·lula i que són necessàries o perjudicials per mantenir la seva activitat.
Químicament és formada per una doble capa de lípids en la qual s'hi insereixen molècules de proteïnes. Aquesta estructura es repeteix en les altres membranes que envolten els orgànuls cel·lulars i en el nucli.
La membrana plasmàtica de les cèl·lules animals és tan prima que durant molt de temps es va creure que no existia.

La cèl·lula vegetal

La cèl·lula eucariota vegetal és força diferent de l'animal. El fet de que les plantes no tinguin cap tipus d'esquelet intern de sosteniment, com passa amb els animals, fa que d'alguna manera l'evolució hagi fet que aquests éssers vius solventessin el problema d'una altra manera. Per aquest motiu les cèl·lules vegetals tenen una paret cel·lular de cel·lulosa, que fa quela forma de la cèl·lula s'hi adapti. A més a més també tenen membrana plasmàtica, citoplasma, nucli i òrganuls cel·lulars com les cèl·lules eucariotes animals.

La paret cel·lular

Formada per feixos de fibres de cel·lulosa, la paret cel·lular fa una doble funció de protecció i sosteniment de les cèl·lules vegetals, donant la forma característica que Robert Hooke descriu en el seu llibre Micrographia de 1665.

Només trobem aquesta estructura tan característica en cèl·lules vegetals i bacteris. Això fa pensar que és una bona solució per aïllar-se del medi.

Lisosomes

Els lisosomes són petites bombolles de membrana amb enzims digestius dins. Aquests enzims són proteïnes que acaben abocant-se dins vacúols el contingut dels quals s'ha de destruir.

Reticle endoplasmàtic

Conjunt de membranes, túbuls i sàculs connectats entre ells al nucli cel·lular i a la membrana cel·lular.

N’hi ha de 2 tipus: el reticle endoplasmàtic llis i el reticle endoplasmàtic rugós. El reticle endoplasmàtic llis fabrica lípids i els transporta amb les proteïnes per tota la cèl·lula. El reticle endoplasmàtic rugós enmagatzema i trasporta les proteïnes fabricades pels ribosomes.

Membrana plasmàtica

Les cèl·lules eucariotes vegetals disposen d'una bicapa semipermeable formada, bàsicament, per fosfolípids i proteïnes. Aquesta capa present també en cèl·lules eucariotes animals, s'anomena membrana plasmàtica i envolta la cèl·lula, aïllant-la selectivament de l'exterior.

Aparell de Golgi

L'aparell de Golgi és un conjunt d'orgànuls situats prop del nucli en les les cèl·lules animals i en algunes de vegetals. Té aquest nom pel seu descobridor, Camil Golgi, un neuròleg italià, el 1898.
Està format per unes estructures en forma de bosses o sacs aplanats anomenats dictiosomes. L'aparell de Golgi desprèn unes petites bossetes  plenes de substàncies que poden ser de dos tipus: lisosomes (si porten substàncies digestives) o vesícules de secreció (en aquest cas es dirigeixen cap a la membrana i aboquen el seu contingut a l'exterior, tot soldant-s'hi i fent-la créixer o regenerar-se).
La funció d'aquest orgànul és exercir el paper d'organització de la circulació mol·lecular de la cèl·lula: fa el transport, maduració, acumulació i secreció de proteïnes procedents del reticle endoplasmàtic. També sintetitza i uneix substàncies que més tard formaran part de la membrana plasmàtica i realitza la síntesis de glúcids que formaran la paret cel·lular en el cas de les cèl·lules vegetals.

Mitocondris

Els mitocondris són orgànuls cel·lulars que tenen forma allargada, com un bastonet. Es troben repartits per tot el citoplasma. El seu nombre és alt en general, tot i que varia d'unes cèl·lules a d'altres.
Tenen una estructura complexa. Són envoltats per dues membranes, l'exterior és llisa i la interior té nombrosos plecs anomenats crestes. L'espai interior, anomenat matriu, és ple d'un líquid amb nombroses substàncies dissoltes. Cal remarcar especialment que dues d'aquestes substàncies són Àcid desoxiribonucleic (ADN) i Àcid ribonucleic (ARN) diferents dels que hi ha al nucli.
Els mitocondris tenen una importantíssima funció. Realitzen un conjunt de processos químics anomenats respiració cel·lular, amb la qual es proporciona a la cèl·lula l'energia necessària per a realitzar totes le seves activitats.

El nucli

El nucli està separat del citoplasma per l'embolcall nuclear, una doble membrana coberta de gran quantitat de porus que permeten el pas de moltes substàncies en ambdues direccions.
Hi té unit el reticle endoplasmàtic i, de fet, la membrana nuclear no és més que un prolongació de la membrana d'aquest orgànul.
Dins hi trobem el nucleoplasma o plasma nuclear que, és un líquid viscós  i incolor format per aigua i nombroses biomolècules dissoltes (proteïnes, glúcids, ADN i ARN...). 
En el nucleoplasma podem trobar la cromatina (massa granulosa formada principalment per proteïnes i ADN, que es troba dispersa pel nucli durant el temps que la cèl·lula no es troba en fase de reproducció), els cromosomes en el moment de la reproducció i el nuclèol.

Vacúols

Són sàculs allargats que emmagatzemen substàncies. Contenen aigua, biomolècules, substàncies de rebuig, midó i fins i tot aire en plantes aquàtiques. Són especialment grossos en les cèl·lules vegetals.

Cloroplasts

Els cloroplasts són orgànuls cel·lulars presents només en cèl·lules vegetals i algues eucariotes que realitzen la fotosíntesi. La clorofil·la, enmagatzemada als tilacoids, captura l'energia de la llum i l'enmagatzema en unes molècules anomenades ATP mitjançant la fotosíntesi. El mot deriva de les paraules gregues khlorós, que significa "verd clar" i plásto, que significa "formar, modelar" (i que en termes biològics podríem considerar com a "forma" o "orgànul " cel·lular).