- Aigua
- L'aigua és el component més abundant de la matèria viva. Entre el 65 i el 95% del pes de la majoria dels éssers vius és aigua, cosa gens estranya ja que cobreix les 2/3 parts de la superfície del planeta.
Es presenta en els tres estats: líquida (mars, oceans, llacs i rius), sòlida (glaceres i casquets polars) i en forma de vapor d'aigua (atmosfera). Tot i la seva abundància, l'aigua no és un compost químic corrent. L’aigua és una molècula simple i extranya, que podem considerar com el líquid de la vida. És una molècula amb un comportament molt particular que la fan diferent a la majoria dels líquids i, encara que sembla un líquid inert, manifesta una gran reaccionabilitat; les seves propietats físiques i químiques són les responsables de la seva importància biològica.
Entre les funcions més destacades de l'aigua cal esmentar que és la base per realitzar les reaccions químiques, es coneix amb el nom de disolvent universalt. Pot transportar substàncies per l'organisme i dóna forma a les cèl·lules. També actua com a amortidor de les disolucions, i ajuda a regular la temperatura corporal com a component de la suor.
-
- sals minerals
- Formen les parts dures dels éssers vius i fan funcions de protecció i sosteniment.
- Moltes sals estan dissoltes dins els organismes, en forma d’ions, fent diverses funcions. Mantenen la pressió osmótica, participen en la transmissió de l’impuls nerviós, en la contracció muscular o la coagulació de la sang entre moltes altres coses.
- Intervenen en reaccions químiques i formen part de molècules importants com els fosfolípis o la hemoglobina.
- Les closques dels moluscs són de carbonat de calci.
- El nostre esquelet, és d'una sal mineral anomenada fosfat de calci. El carbonat de calci també en pot formar part. I el Fluorur de calci forma part de l’esmalt de les dents.
- glúcids
- Hidrats de carboni o sucres
- Formats per carboni (C), hidrogen (H) i oxigen (O).
- Tipus
- Monosacàrids: dolços i solubles en aigua. Tenen de 3 a 8 àtoms de C (glucosa, fructosa, galactosa, ribosa, etc.)
- Disacàrids: unió de dos monosacàrids. Dolços i solubles en aigua (sacarosa = glucosa + fructosa, i lactosa = galactosa + glucosa)
- Polisacàrids: unió de molts monosacàrids. Ni dolços ni solubles (midó, glicogen, cel•lulosa, quitina, etc.)
- Funcions:
- Energètica: la glucosa és la molécula energètica dels èssers vius. Midó en plantes i glicogen en animals són reserves de glucosa.
- Estructural: la quitina forma l’exoesquelet dels insectes, i la cel•lulosa la fusta dels arbres.
- lípids
- Grup molt divers de substàcies.
- Exemples: olis, greixos (glicerina + àcids grassos), ceres, colesterol, hormones, vitamines, etc.
- Formats per carboni, hidrogen, oxigen i fósfor (P).
- Insolubles en aigua.
- Funció reserva d’energia.
- Funció d’estructura de la cèl•lula.
- proteïnes
- Contenen carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen (N) i sofre (S).
- Formades per l’enllaç de molts aminoàcids.
- Aminoàcid: molècula. A la natura n’hi ha 20 de diferents.
- Funcions
- Formar part de l’estructura cel·lular.
- Accelerar i afavorir les reaccions químiques en la cèl·lula (enzims).
- Transportar substàncies per tot el cos.
- Defensar l’organisme (anticossos)
- àcids nucleics
- Tipus
- ADN: àcid desoxiribonucleic
- ARN: àcid ribonucleic
- Característiques
- Formats per carboni, hidrogen, oxigen i nitrogen.
- Unió consecutiva de molts nucleòtids.
- Nucleotids de l’adn: adenina, timina, citosina i guanina.
- Nucleotids de l’arn: adenina, uracil, citosina i guanina.
- Són magatzems d’informació del funcionament i desenvolupament de l’individu.