L'eliminació de substàncies de rebuig, l'excreció

L'excreció consisteix en eliminar les substàcies de rebuig de la sang.

Els ronyons són els encarregats del filtratge de la sang.
Cada ronyó està format per milers de nefrons.
Cada nefró actua com un filtre independent i envia cap a la pelvis renal les substàcies de rebuig de la sang.
Les parts més importants d’un nefró són: el glomèrul, el túbul proximal, la nansa de Henle, el túbul distal i el tub col·lector.
Les parts més importants del ronyò són: l’escorça renal, la medul·la renal i la pelvis renal.
L’escorça renal està formada pels glomèruls i els túbuls distal i proximal de tots els nefrons.
La medul·la renal està formada per les nanses de Henle i els tubs col·lectors.
La pelvis renal està formada pels tubs que recullen l’orina que van produint els nefrons. En aquesta zona hi ha una arteria i una vena que porten i treuen la sang del ronyó.

La formació d’orina

L’orina és un líquid d’excreció format en gran part per aigua. L’aigua fa de disolvent de les substàcies tòxiques que eliminem del nostre cos.
Les fases de la formació de l’orina són dues. Primer es filtra la sang al glomèrul, el plasma sanguini passa a l’interior del nefró. En segon terme el líquid filtrat recorre tot el nefró, i durant el trajecte algunes substàcies tornen a la sang (proteïnes, glucosa i aigua) i la resta és l’orina.
La pelvis renal recull l’orina i la fa arribar a través dels urèters a la bufeta de l’orina, on s’enmagatzema fins al moment de l’expulsió.

 

La suor

Les glàndules sudorípares de la pell col·laboren en l’excreció produint la suor. Consten d’una part globular (constiutïda per cèl·lules que filtren la sang i fan la suor) i, d’un conducte que surt de la dermis i travessa l’epidermis fins a l’exterior. Cada glàndula acaba en un porus de la pell.
La suor té un 99 % d’aigua, un 0,6 % de substàncies inorgàniques i un 0,4 % d’orgàniques.
La suor té dues funcions: l’excretora i la reguladora de la temperatura corporal.