LA RELACIÓ I LA COORDINACIÓ


1. LA RELACIÓ EN ELS ÉSSERS VIUS:


Què és la funció de relació?

• Per dur a terme les funcions vitals, els éssers vius han de relacionar-se amb el medi. Totes les espècies necessiten obtenir aliments, evitar perills o trobar altres individus de la mateixa espècie per poder reproduïr-se.

• Per assegurar l’execució correcta de les funcions internes dels éssers vius cal un sistema de coordinació. Per controlar el batec cardíac, la respiració, el creixement i en general tot el metabolisme intern aquest sistema és molt necessari.

Definició: la funció de relació és el conjunt de processos mitjançant els quals un ésser viu obté informació del medi, pren decisions, controla les accions que fa i coordina el funcionament del seu cos.


Els òrgans i els aparells de la funció de relació i coordinació.

• En ANIMALS els aparells que intervenen són: el sistema nerviós, l'aparell locomotor, el sistema endocrí i els receptors sensorials, entre els quals hi ha els òrgans dels sentits. Les funcions d'aquests aparells són de tres tipus: obtenir informació, elaborar una resposta, i executar-la.

•En PLANTES no hi ha aparells específics per aquesta funció, però és evident i comprovat científicament que responen a diversos estímuls del medi.


2. LA RELACIÓ I COORDINACIÓ EN L'ÉSSER HUMÀ:


Els processos de la funció de relació.

Com en tots els éssers vius els processos de la funció de relació i coordinació en l'ésser humà són dels tres tipus següents:

Obtenció d'informació: El conjunt de mecanismes (entre els quals hi ha els òrgans clàssics dels sentits) que obtenen informació tant de l'exterior com de l'interior del cos i, que es classifiquen segons el tipus d'estímul que poden captar, s'anomenen receptors.

Anàlisi de la informació i elaboració d'una resposta: El sistema nerviós i el sistema endocrí s'encarreguen d'elaborar una ordre, que es transmet per diversos procediments a un o diversos òrgans.

Execució de la resposta: Això ho fan els anomenats efectors, que són els encarregats de realitzar les ordres que reben dels sistemes nerviós i endocrí.


Els sistemes i els aparells de la funció de relació i coordinació en l'ésser humà.

•En realitat tots els sistemes intervenen en els processos de la relació, però els més importants són el locomotor, l'endocrí i el nerviós.

•Hi ha dos tipus de coordinació; la nerviosa i l'endocrina. La nerviosa és molt ràpida i d'efectes inmediats i, l'endocrina és més lenta i d'efectes prolongats.


APARELLS QUE INTERVENEN EN LA RELACIÓ I LA COORDINACIÓ
aparells o sistemes
processos que duu a terme
Receptors: òrgans diversos repartits per tot el cos. No formen un sistema, ja que són òrgans aïllats que estan en contacte íntim amb el sistema nerviós, al qual transmeten les informacions que obtenen.
Sistema nerviós: format per l'encéfal, la medul·la i els nervis. Coordinen les funcions de l'organisme. Interpreten les informacions que arriben dels receptors, elaboren una resposta i la comuniquen als òrgans efectors perquè l'executin.
Sistema endocrí: format per les glàndules endocrines. Elaboren substàncies (les hormones) que produeixen efectes concrets en òrgans diversos. Aquest tipus de coordinació és més lent i progressiu que la que duu a terme el sistema nerviós.
Locomotor: format per l'esquelet i la musculatura. Aquest aparell s'encarrega d'emetre les respostes que impliquen moviment o desplaçament. La musculatura és la part activa de la resposta; el moviment es produeix per mitjà d'una contracció muscular.

Disseny original Departament de Cičncies Experimentals, modificat per 3r ESO