QUÈ SÓN I COM FUNCIONEN LES HORMONES?

1. El sistema endocrí

2. Les hormones i el sistema endocrí

• El nostre cos experimenta canvis que no són sobtats.
• Aquests canvies es produeixen en períodes més o menys llargs i en ells intervenen molts órgans actuant coordinadament.
• El creixement o els canvis a l’adolescència en són bons exemples.
• El sistema endocrí, format per les glàndules endocrines s’encarrega de controlar i executar aquests canvis.
• Les glàndules d’aquest sistema estan especialitzades en produïr hormones.
• Les hormones són missatgers químics que envien ordres d’un lloc a l’altre del cos.
• Les glàndules endocrines aboquen les hormones a la sang i, aquestes viatgen pel corrent sanguini fins arribar a l’órgan sobre el qual han d’actuar.
• Aquest procés pot ser molt ràpid. Després d’un ensurt notem una sensació rara al cos que ens prepara per la defensa o l’agressió. Aquesta sensació la provoca una hormona, l’adrenalina, que és fabricada per les glàndules suprarenals.

3. Com actuen les hormones?

• La hormona que viatja per la sang arriba a l’órgan sobre el qual actua (órgan diana).
• Les cèl•lules de l’órgan reconeixen l’hormona.
• Un senyal intracel•lular activa o inhibeix un procés en les cèl•lules que reben l’hormona.
• Per exemple: imaginem que la quantitat de calci en la sang no és suficient. Llavors, l’órgan anomenat paratiroide comença a fabricar parthormona, que és abocada a la sang. Quan arriba als ossos, l’intestí o els ronyons, aquests reaccionen afavorint l’alliberació de calci a la sang. Si és va produïnt parathormona, aquests órgans van alliberant calci, però si pleguem de fabricar-ne, aquests órgans canvien de funcionament retinguent aquest element.

4. El control de l’acció hormonal. Les claus de la coordinació endocrina.

• Les glàndules endocrines comencen a secretar hormona quan reben un estímul.
• Aquests estímuls poden ser ambientals (llum), emocionals (por), químics (baixada de la concentració d’una substància a la sang), etc.
• En alguns casos concrets fins i tot el sistema nerviós pot ordenar la secreció d’una hormona.
• Quan l’estímul desapareix s’atura la producció d’hormona.
• Per controlar quan un glàndula ha de deixar de secretar hormona hi ha dos mètodes diferents.
• Si es tracta d’una glàndula controlada pel sistema nerviós l’hormona deixa d’alliberar-se quan els nivells de la substància en sang són elevats.
• Si es tracta d’una glàndula que actua ella mateixa en detectar l’estímul, la producció d’hormona desapareix en desapareixer l’estímul.
• Tant en un cas com en l’altre la durada de l’efecte de l’hormona és l’adequat per al bon funcionament de l’organisme.

5. Algunes hormones importants en l’ésser humà.