1. Els processos de la relació.

La funció de relació comprèn dos processos molt complexos.

• Obtenció de dades de l’exterior del nostre cos i elaboració i execució de respostes adients.

• La coordinació general de les funcions de l’organisme.

2. Els òrgans implicats en la relació.

Els òrgans i aparells implicats en la funció de relació són aquests:

• Sistema nerviós.

• Sistema endocrí.

• Receptors sensorials, alguns dels quals estan concentrats en òrgans dels sentits.

• Aparell locomotor.

3. Esquema general de la funció de Relació.

4. Les cèl·lules especialitzades.

El cos humà s'organitza en teixits com ja saps. El teixit nerviós és dels més especilitzats, les neurones en són les cèl·lules principals i s'encarreguen de la transmissió i l'intercanvi d'informació.

5. Mantenir l'activitat cel·lular

• Totes les cèl·lules del nostre organisme necessiten realitzar les tres funcions vitals. L’especialització cel·lular fa que les cèl·lules s’hagin d’ajudar les unes a les altres per obtenir el necessari per viure. Per exemple, una cèl·lula de l’epidermis necessita que les cèl·lules sanguínies li aportin l’oxigen i l’aliment que necessita.

• Per fer que tot això funcioni correctament cal que hi hagi un control molt precís. El mecanisme que fa que el flux de sang sigui continu, o que fa que les cèl·lules produeixin totes aquelles substàncies que siguin necessaries per als processos interns del nostre organisme, és el sistema de coordinació del nostre cos. El sistema nerviós i el sistema endocrí hi participen. La coordinació és inconscient i infoluntària, i s’ha d’adequar a les condicions canviants del medi.